Català | Castellano | English Cercador ràpid
Inici
Biografia
Obra
Bibliografia
Didàctica
Documents
Portades
Galeria d'imatges
Enllaços
Agustí Bartra i Lleonart (1908 - 1982)

Poeta, narrador i dramaturg. El 1934 va guanyar un concurs de contes socials convocat per l'Ateneu Enciclopèdic Popular i el 1936 va esdevenir col·laborador regular a la revista Mirador i posteriorment va col·laborar també a les revistes Meridià i Amic. El 1937 va publicar el llibre de contes L'oasi perdut i l'any següent el seu primer llibre de poesia, Cant corporal. El febrer de 1938 va marxar al front d'Aragó.

Després de la derrota de la República, Bartra va passar a França, on va ser internat als camps de concentració d'Argelers, Sant Cebrià i Agde. A l'agost de 1939, va ser autoritzat a traslladar-se al castell de Roissy-en-Brie, on hi trobà, entre d'altres, els escriptors Xavier Benguerel, Pere Calders, Domènec Guansé, Joan Oliver i Mercé Rodoreda; allà va conèixer Anna Murià, que esdevindria la seva companya i amb la qual tindria dos fills, Roger (1942) i Eli (1947).

El gener de 1940, Bartra i Murià van marxar a la Repúbica Dominicana, on visqueren durant un any. Hi va traduir al castellà uns poemes seus i en va publicar el llibre El árbol de fuego (1940). El 1941, es van traslladar a Cuba, on viurien prop de sis mesos durant els quals va començar a escriure la novel·la Xabola. Al mes d'agost, Bartra i Murià es van embarcar cap a Mèxic. El 1942, Bartra va publicar Oda a Catalunya, des dels tròpics, amb traduccions a l'anglès i al castellà, també va publicar el mateix any L'estel sobre el mur, un recull de narracions.  Més endavant va publicar Xabola (1943), L'arbre de foc (1946), Màrsias (1946), Màrsias i Adila (1948) i Rèquiem (1948). Va ser un dels impulsors de la revista Lletres (1944-48), de la qual van apareixer deu números. 

El 1948 li va ser concedida una beca de la Fundació Guggenheim per anar als Estats Unit on la família Bartra s'instal·laria fins al novembre de 1950 en que va tornar a Mèxic. Durant l'estada als Estats Units, Bartra va traduir poesia nord-americana al català, i va publicar Odisseu (1953), Oda Atlàntica (1951) i Una antologia de la lírica nord-americana (1951). El 1954 va publicar a Barcelona l'antologia poètica Poemes i el 1955 hi va editar a Mèxic la versió castellana d'Odisseu. El 1956 es va publicar a París la versió francesa de Màrsias i Adila; el 1957 es va estrenar a Mèxic la versió castellana de l'obra teatral Cora y la magrana, i el 1958 es va publicar la traducció de Xabola, amb el títol de Cristo de 200.000 brazos, amb un notable èxit de crítica. Va rebre dues beques més que li van permetre fer dues noves estades als Estats Units (1961 i 1963). Continuà publicant a Mèxic: la versió castellana de Quetzalcòatl (1960), Deméter (1961), Ecce homo (1964, apareguda en català el 1968), l'antologia La luz en el yunque (1965); El tren de cristal (1966) i la novel·la La luna muere con agua (1968, versió catalana publicada el 1969).

El 1967 es va publicar a Barcelona el llibre d'Anna Murià Crònica de la vida d'Agustí Bartra, que va ajudar molt a fer-lo conegut entre els seus compatriotes, i el 1969 va rebre el premi Ciutat de Terrassa per l'obra Doso (1970). Potser aquests dos fets van accelerar la decisió de tornar a Catalunya que Agustí Bartra i Anna Murià sempre havien desitjat posposar fins a la desaparició de la distadura franquista.

Ja instal·lat a Barcelona el 1970 i definitivament a Terrassa des del 1971, va desplegar una gran activitat amb l'edició de les seves obres anteriors i l'escriptura de nous llibres: Poemes de retorn (1971), Rapsòdia de Garí (1972), Els himnes (1973, premi Carles Riba 1972), Rapsòdia d'Arnau (1974), Rapsòdia d'Ahab (1976), L'home auroral (1977), El gos geomètric (1979), Sobre poesia (1981), Haikús d'Arinsal (1982) i El gall canta per tots dos (publicat postumament dins el segon volum de la Poesia completa). En teatre va destacar, entre altres, la publicació de La noia del girasol (1982, premi Santiago Rusiñol, 1981). Durant aquest temps va fer diversos viatges: a Anglaterra (1970), a Mèxic (1974, 1976, 1979), als Estats Units (1976-1980) i a Holanda (1978), quan va ser invitat al Poetry International Festival.

Després de la seva mort s'han seguit reeditant les seves obres, tant a Catalunya com a Mèxic, i se n'ha editat alguna de nova com el recull de textos de crítica i assaig literari ¿Para qué sirve la poesía? (1999). L'important llegat documental deixat per Agustí Bartra i Anna Murià es pot consultar a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. A aquesta ciutat, un grup de treball radicat a Amics de les Arts i Joventuts Musicals ha promogut diverses iniciatives destinades a mantenir viva la seva memòria i difondre la seva obra entre les quals destaquen dos Simposis centrats a l'estudi de la seva obra (1987 i 2008).

L‘autor d’aprop

Crec que tota gran poesia és sempre religiosa, és a dir, que es refereix al misteri de la vida i de l’esperit, i que aporta una «solució». O, millor, una salvació.

 

Agustí Bartra, Sobre poesia (1980).

Els mites de Bartra sorgeixen de la reflexió sobre l'home que aspira a la plenitud del seu ésser, sobre l'home oprimit, tot partint de la màxima opressió que representa per a un poeta l'allunyament forçat del seu medi natural. Els mites bartrians reclamen la solidaritat dels oprimits a través d'aquestes «terceres persones» que són les figures mítiques.

Feliu Formosa, «Els mites a l’obra de Bartra», Faig, núm. 30 (1988).

Jo no escric per als que volen ser gronxats, sinó per als que necessiten ésser penetrats. La cançó en balancí no m’ha interessat mai, bé prou que ho saps. S’ha d’alçar el gran cant de l’home, i s’ha d’anar sempre cap a les més profundes totalitats.

Agustí Bartra, Sobre poesia (1980).



Bernat Nadal guanya el premi Ciutat de Terrassa de Poesia Agustí Bartra 2017
Bernat Nadal guanya el premi Ciutat de Terrassa de Poesia Agustí Bartra amb el llibre Suite de Camille Claudel. El jurat estava format per Jaume Aulet, Antoni Clapés, Jordi F. Fernández, Xavier Macià i Llorenç Soldevila.
Montserrat Carulla recita Agustí Bartra durant la Setmana de la Poesia de Barcelona - 2017.
L’actriu Montserrat Carulla recita els haikús d’Arinsal d’Agustí Bartrar durant la Setmana de la poesia de Barcelona, el mes de maig de 2017.
S'atorguen els «Premis Agustí Bartra - El somriure del gat» de 2017
El dimecres 19 d'abril de 2017 es fa entrega a Terrassa dels premis «Agustí Bartra. El somriure del gat», adreçats a alumnes de Segon Cicle de Secundària i Batxillerat
Joan Rovira guanya la tretzena edició del premi literari Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de Poesia

El periodista terrassenc Joan Rovira (Manresa, 1962) guanya la tretzena edició del premi literari Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de Poesia amb el poemari Elegia d’Atenes.


S'atorguen els «Premis Agustí Bartra - El somriure del gat» de 2016
El dimecres 20 d'abril de 2016 es fa entrega entrega a la BCT dels premis «Agustí Bartra. El somriure del Gat», concurs literari adreçat als alumnes de Segon Cicle de Secundària i Batxillerat que busca fomentar la creativitat de l’escriptura i difondre el llegat d’Agustí Bartra entre els més joves.
Veure totes les noticies.