Agustí Bartra - Pàgina Oficial - Poeta i prosista (Barcelona, 1908-2008)

Cercador ràpid

Obra

Bibliografia

Didàctica

Documents

Portades

1936

L'oasi perdut

Aquest llibre conté cinc narracions escrites amb un estil fluid, però encara impersonal.

1938

Cant corporal

Primer llibre de poesia d'Agustí Bartra, d'un contingut força heterogeni.

1942

L'estel sobre el mur

En aquest llibre s’hi troben ja alguns temes i símbols constants a l'obra de l’autor.

1942

Oda a Catalunya des dels tròpics

Poema d'enyorança sense febleses de la pàtria perduda. Incorporat posteriorment a L'arbre de foc.

1943

Xabola

Primera redacció de la novel·la Crist de 200.000 braços.

1946

L'arbre de foc

L'arbre de foc és un llibre de poemes que aplega especialment poemes sobre l'experiència de la guerra i l'exili.

1946

Màrsias

Primera versió d'una obra dedicada a exaltar la figura del lluitador.

1948

Màrsias i Adila

Epopeia lírica, centrada en la figura del lluitador, que amplia el text de Màrsias (1946 ...

1949

Rèquiem

Poema en quatre cants al qual l’autor lamenta la mort del seu pare de qui el va allunyar l’exili.

1951

Oda atlàntica

El poeta s'adreça a la seva pàtria amb esperança de retorn i victòria.

1 de 2


	«Agustí Bartra a Sabadell: anys decisius, 1917-1928»


La Fundació Bosch i Cardellach publica a Sabadell, a mitjan 2011, l’assaig Agustí Bartra a Sabadell: anys decisius, 1917-1928 de D. Sam Abrams on s'exploren els anys que Bartra va passar a Sabadell —totalment crucials en la formació de la seva personalitat humana, in- tel·lectual i artística, segons l’autor— i l'obra literària on va formalit- zar les experiències essencials que hi va viure.


	S'atorguen els «Premis Agustí Bartra - El somriure del gat» de 2011


La Biblioteca Central de Terrassa acull el 29 de març de 2011 l'acte de lliurament de la tercera edició dels «Premis Agustí Bartra - El somriure del gat». L’acte compta amb la presència del tinent d’alcalde de Serveis a les Persones, Alfredo Vega; de l’alcaldessa de Viladecavalls, Regina Pare- llada; i de la de Matadepera, Mireia Solsona.